17 empreses catalanes del sector agroalimentari seran presents a BIOFACH, la primera fira mundial del sector ecològic

El saló, que se celebra del 17 al 20 de febrer a la ciutat alemanya de Nuremberg i arriba enguany a la seva XVIa edició, és la fira més important del món dedicada exclusivament a la producció ecològica.

Un any més, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural —a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes SA (PRODECA)— i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa sumen esforços per possibilitar la participació d’empreses catalanes a la fira.

Un total de 17 empreses catalanes del sector agroalimentari estaran presents a BIOFACH, la primera fira mundial del sector ecològic. El saló, que se celebra del 17 al 20 de febrer a la ciutat alemanya de Nuremberg i arriba enguany a la seva XVIa edició, és la fira més important del món dedicada exclusivament a la producció ecològica.

Un altre any, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) —a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes SA (PRODECA)— i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa han sumat esforços per fer possible la participació d’empreses catalanes en aquesta saló.

L’estand de Catalunya, que enguany ocuparà prop de 230m2, serà inaugurat el proper 18 de gener, i es preveu que després de l’acte hi hagi una degustació amb una selecció de productes que aportaran les empreses participants al certamen, que comptarà amb la col·laboració del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Catalunya a BIOFACH

Les empreses catalanes que participen en l’edició d’enguany de BIOFACH –com tots els expositors que hi prenen part– han superat els estrictes criteris d’admissió exigits pel certamen, de manera que la participació en el saló ja representa per a empreses i productes un segell de distinció i qualitat.

El sector de l’agroalimentació ecològica catalana a BIOFACH està representat per l’estand de Catalunya, on seran presents 14 de les empreses catalanes participants de subsectors tan diversos com el de la xocolata, la fruita, la verdura, passant per l’oli, el vi i el cava, derivats del porc, o plats preparats.

Aquestes empreses són:

Aceites de Semillas, S.A // olis vegetals i matèria primera per alimentació animal / Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Chocolates Solé, S.A // xocolata / Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

Eco Aliment // snacks, baby food i plats preparats / Dosrius (Maresme).

Jade Gourmet // oli, mel, ametlles / Mataró (Maresme) Hawo Fruits Spain // fruita i verdura / Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Liquats Vegetals // sucs de fruita, begudes de soja i d’arròs / Viladrau (Osona).

Natursoy, SL // elaborats de tofu i seitan / Castellterçol (Vallès Oriental).

Oleander // ametlles, avellanes / Vinyols i els Arcs (Baix Camp).

Olicatessen // oli, olivada, olives arbequines / Els Torms (Garrigues) Productos naturales Capell // conserves de codony i tomàquet / Bellvís (Pla d’Urgell). Vegetalia / elaborats varis / Castellcir (Vallès Oriental).

Ayurveda Terre d’Arômes // tè, infusions i espècies / Sant Julià de Ramis (Gironès)

Cal Valls // sucs de fruita i conserves vegetals / Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell)

Nutrexpa, SL (Natu-hit) // Barcelona (Barcelonès) // caramels i dolços

A banda de les empreses presents en l’estand de Catalunya, la presència del sector agroalimentari català a la fira es completa amb altres tres empreses, a d’altres pavellons i espais temàtics de la fira: Albet i Noya (vins i caves, de Subirats, Alt Penedès) Bodegas Pinord (vins i caves, de Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Ole Bio – Spanish Food (menjars elaborats, Súria, Bages)

El marc: Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques 2008-2012

El suport del Govern a les empreses catalanes per a participar en aquesta important fira s’emmarca en el Pla d’Acció Interdepartamental per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques 2008-2012, que compta amb la implicació de set departaments de la Generalitat de Catalunya i un pressupost global de 37 milions d’euros.

El Pla forma part de les accions del Govern per oferir suport al sector ecològic, i amb la finalitat de promoure el respecte al medi ambient i el desenvolupament rural sostenible.

BIOFACH: la fira

BIOFACH és el saló internacional monogràfic de producte ecològic que aplega expositors d’arreu del món, i convoca prop de 47.000 visitants procedents de més de 125 països. Representa el més important aparador de la producció ecològica, i ofereix una panoràmica completa de productes, des de la producció i certificació, fins a la transformació i a la comercialització. A banda dels expositors, en el marc de la fira se celebren seminaris, workshops, i conferències on s’aborda qüestions d’actualitat de l’agroalimentació ecològica.

Catalunya i la indústria agroalimentària ecològica

En els darrers anys la producció i el consum de productes ecològics a Europa no ha parat d’augmentar, esdevenint un dels sectors més dinàmics de la UE, amb un creixement estimat del 30% anual. Itàlia i Alemanya són els països europeus amb majors extensions de producció ecològica, mentre que, pel que fa al consum, el Regne Unit és el principal mercat seguit d’Alemanya, Itàlia, i França, amb nivells de consum de productes ecològics que oscil·len entre el 2,5% i el 5% del total de la despesa en alimentació. A Catalunya aquesta xifra és inferior tot i que es preveu una progressiva equiparació al nivell de la mitja europea.

Segons els resultats del darrer baròmetre de la percepció i consum d’aliments ecològics a Catalunya, realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió a través de l’empresa TNS Demoscopia, un 47,4% de la població ha consumit productes biològics alguna vegada, el 31% amb freqüència mensual, i el 17,8% cada setmana. A més, un 21% dels consumidors declaren que tenen la intenció d’augmentar el consum d’aquests aliments en els pròxims sis mesos, sobretot de verdures, llegums, carn, i fruita. A l’hora de valorar perquè es decanten pels productes ecològics, els consumidors esgrimeixen la salut com a principal motiu (66,3%) per davant del gust, la qualitat o les raons mediambientals. Per altre banda, els que no en consumeixen addueixen el preu (40,7%) i la difícil localització dels punts de venda (35,2%) com a raons més importants. Pel que fa a l’ús d’aquests aliments als menjadors escolars, existeix una actitud clarament favorable per part dels enquestats que admetrien, en un 76,9%, una alça moderada del preu del servei per poder incorporar-los al menú dels seus fills.

La indústria agroalimentària catalana és capdavantera en el conjunt de l’Estat. Actualment, hi ha a Catalunya un total de 71.513 hectàrees certificades pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i 641 empreses agroalimentàries dedicades a elaborar aliments ecològics.

Nota de premsa: GENCAT 15/02/2010

Anuncios

LA AGRICULTURA ECOLÒGICA CONTINUA CREIXENT MALGRAT LA CRISI

Us fem ressò d’una notícia apareguda avui 9.02.10 al diari digital “La Malla” http://www.lamalla.cat

El sector ha crescut en nombre d’hectàrees conreades i en nombre de productors L’agricultura ecològica ha estat capaç de resistir la crisi econòmica i ha continuat creixent durant el 2009, any en què ha augmentat tant el nombre de productors que decideixen dedicar-se als productes ecològics com el nombre d’hectàrees conreades amb aliments ecològics. Són dades del Baròmetre de percepció i consum d’aliments ecològics, elaborat pel Departament d’Agricultura.

Catalunya, un 5% de tota la superfície de terra conreada es dedica a la producció d’aliments ecològics. L’objectiu del departament és que, de cara al 2012, el 15% de la producció agrària sigui ecològica, tal com recull el pla d’acció elaborat per Agricultura i dotat amb 37 milions d’euros. Actualment el sector té una facturació de gairebé 78 milions d’euros.

L’agricultura ecològica, en dades

Pel que fa a la superfície, el sector ha registrat un augment de gairebé el 14% i ha superat les 71.500 hectàrees, on l’olivera, la vinya, els cereals i els llegums són els productes que han ocupat més territori. Pel que fa al nombre de productors, 240 nous operadors han rebut l’autorització que atorga el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, de manera que ja són més de 1.400 les empreses que es dediquen a produir aliments ecològics. Respecte les dades de 2008, l’increment en el nombre de pagesos ha estat del 13,6%.

La meitat dels catalans ha menjat productes ecològics alguna vegada

A l’hora de consumir-los però, els productes més valorats pel públic són els lactis, la verdura, la fruita, els ous i la carn, on els productes bovins són els més ben valorats. Prop de la meitat dels enquestats reconeixen haver provat alguna vegada els aliments provinents de l’agricultura ecològica, i un de cada tres assegura que els consumeix almenys un cop al mes. El vi, tot i la proliferació en hectàrees dedicades a la vinya, és el producte menys consumit, ja que els productes ecològics no han desplaçat la producció convencional.

Pros i contres

Els productes ecològics presenten dues dificultats importants: l’alt preu, que oscil·la entre un 20% i un 30% més que el dels productes convencionals; i la dificultat de trobar arreu aquest tipus de productes. Malgrat aquestes dificultats, el sector s’afavoreix d’un públic fidel que està disposat a pagar una mica més, en gran mesura gràcies al component ideològic de la tria, que, segons les enquestes, valora en primer lloc els motius de salut a l’hora de consumir aliments provinents de l’agricultura ecològica. Dos de cada tres enquestats reconeixen motius de salut a l’hora d’escollir, per davant d’altres motius com el gust, la qualitat o el medi ambient.

Nou logotip europeu per als productes ecològics

A partir de l’1 de juliol del 2010, tots els productes ecològics envasats que hagin estat produïts en qualsevol dels Estats membres de la UE i que compleixin les normes establertes hauran de dur obligatòriament el logotip ecològic de la UE. El disseny guanyador és de Dusan Milenkovic, un estudiant alemany, que ha recollit el 63% dels vots a favor del seu logotip en forma d’”eurofulla”. Aquí podeu descarregar-vos un interessant arxiu power point sobre les magnituds del sector ecològic a Catalunya:

http://www.lamalla.cat/media/000000000002590/000000001294763.ppt#3

Terra Madre i Salone del Gusto 2008

Durant quatre dies Torí ha esdevingut el centre del món ecogastronòmic, un viatge a les arrels de l’aliment. Ens és impossible descriure tot el que hem vist i sentit en aquestes dues manifestacions alimentàries: el gran aparador del producte de qualitat que és el Salone, i la gran demostració que un altre món és possible, Terra Madre. I aquesta proposta ha batut rècords: 180.000 visitants dels quals un 25% eren estrangers i 2.280 escolars.

Aquesta màgia de la retrobada amb la terra i els seus productes, en una de les ciutats més industrials d’Itàlia, ha estat possible perquè Itàlia fa temps que creu en la filosofia d’Slow Food: les forces positives de l’aliment bo, net i just, font de plaer per sobre de tot. El plaer que et dóna una alimentació bona i equilibrada, justa, que no malmet el planeta, que et permet viure, que no et posa malalt, perquè l’aliment és un dret irrenunciable, és humanitat, no és una simple mercaderia amb la qual fer diners.

Aquesta fira dóna a conèixer l’altra cara del planeta alimentari i fa comprendre les característiques i la història d’uns productes excel·lents però poc coneguts. Perquè conèixer les excel·lències és, a més, la millor manera d’aprendre a reconèixer i comprendre millor també el nostre aliment quotidià. L’agricultura és modernitat perquè es verifica la qualitat del producte en la persona, la seva salut i la seva llibertat.

Cal destacar de la inauguració les paraules del president d’Slow Food: “orgullosament indignats en comprovar que la política internacional no ha sabut trobar els 22 mil milions de dòlars que demanava la FAO per acabar amb la fam del món, però sí que han trobat 2 bilions de dòlars per salvar la banca!! Aquest 2008 ha augmentat en 100 milions la quantitat de famolencs.”

Hem viscut una concentració d’energies positives i d’esperança que ara ens cal mantenir i difondre. Una mena d’Olimpíades de l’aliment on tots som guanyadors: 506 expositors italians més 114 d’internacionals, als quals cal sumar els productes tutelats per Slow Food, els baluards: 161 d’italians i 96 d’internacionals de 46 països diferents. Més de 62 mil m2 dedicats als aliments dels quals el 48% de la superfície està dedicada a activitats didàctiques, educatives i de degustació.

Tots dos esdeveniments confirmen que la biodiversitat és possible quan les coses es fan bé i la gent ho valora, perquè hi ha gent que es creu el que fa i, sobretot, creu que l’aliment és sagrat, no pur negoci. I l’organització valora el producte i això es nota perquè no hi ha un plus de mitjans o de màrqueting per vendre. La qualitat és l’únic aval. És l’orgull de qui produeix el que preval.

 

Catalunya al Salone del Gusto

Cal destacar l’èxit de vendes dels dos baluards catalans (productes protegits d’Slow Food) que han tornat a casa amb les mans a les butxaques: la Malvasia de Sitges i la mongeta del ganxet. La cara de satisfacció del Pepe de l’Hospital i de la Marina de Gallecs i el desig que arribi aviat el 2010 per tornar a Torí més carregats que mai.

Un altre èxit de públic el laboratori “La dolça revolució, l’estèvia”, que dugueren a terme el cuiner del restaurant El Dien de Vallfogona de Balaguer, Enric Millà, i el pagès Josep Pàmies.

Una altra de les novetats que ens ha omplert d’orgull als membres d’Slow Food de Catalunya  ha estat la presència de Turisme de Catalunya al Saló del Gusto. A l’estand s’ha presentat la diversitat i la riquesa de la cuina catalana a través dels diferents col·lectius. Va quedar palès que queda molta tasca per fer i que es pot treure molt més rendiment d’aquesta presència a Torí. Cal augmentar la imbricació entre el Turisme i la realitat d’Slow Food per tal de parlar la mateixa llengua en aquest forum tan especialitzat i, sobretot,  cal convèncer el Departament d’Agricultura de Catalunya perquè participi a la propera edició, això que suposaria la implicació dels polítics catalans en una nova manera de entendre l’explotació agrícola i ramadera que faria el nostre territori molt més respectuós, i els nostres aliments molt més bons, nets i justos.

També cal destacar el sopar ofert pel restaurant Les Cols d’Olot, on es va poder comprovar la força de la cuina volcànica per reflectir, no només els sabors i les textures, sinò el paisatge. Tot un viatge sensorial.

 

Terra Madre

 7.142 delegats vinguts de 153 països diferents han participat a Terra Madre: agricultors, criadors, pescadors, productors artesans, cuiners, professors universitaris i representants d’instituts d’investigació, estudiants i músics. 1.652 comunitats de l’aliment que s’han compromès a reforçar les modalitats de producció local, tradicional i sostenible. Terra Madre representa la globalització positiva, dóna veu a qui no es resigna enfront el model homologador, deshumanitzador i totalitzador d’aquells que apliquen a la matèria viva les normes alienants de la indústria; les comunitats de Terra Madre es reuneixen per a proclamar que la producció d’aliments ha de mantenir una relació harmònica amb l’entorn natural; per afirmar la dignitat cultural i científica de les pràctiques tradicionals; per a dialogar sobre una perspectiva de futur que retorni a la terra el centre de la temàtica mundial, per una agricultura de dimensió local i humana, un model de vida alternatiu; per a retornar als seus països d’origen amb la càrrega positiva de sentir-se d’una autèntica “comunitat de destí”, com nosaltres.

 

Montserrat Esquerda i altres membres d’Slow Food de Catalunya

 

COMER ALIMENTOS ECOLÓGICOS REFUERZA LA SALUD HUMANA

LA VANGUARDIA   viernes, 23 de mayo de 2008

 

Vuelco

 

La agroquímica, que tanta abundancia ha dado, llega a su cuello de botella: está a punto de reportarnos más perjuicios que beneficios. Conviene voltear la botella, descontaminar cultivos y granjas e inaugurar la era de la agricultura y la ganadería ecológicas. Investigadores como Carlo Leifert nos lo explican con datos, y además señalan soluciones basadas en cultivos y granjas hoy testados con esperanzador éxito en Europa. Leifert ha coordinado el mayor estudio hasta la fecha en esta área, financiado por la Unión Europea. La cadena de supermercados de productos ecológicos Veritas le ha traído para que se explique. Si tu alimento te mantiene sano, todo eso que ahorrarás en medicinas.

Carlo Leifert, máximo experto europeo en alimentación ecológica

“Comer alimentos ecológicos refuerza la salud humana”

VÍCTOR-M. AMELA  – 23/05/2008

 

Tengo 47 años. Nací en Alemania y vivo en Gran Bretaña. Soy ingeniero agrónomo y doctor en Microbiología Bromatológica. Estoy casado y tengo dos hijas, de 13 y 16 años. ¿Política? Debería velar más por la seguridad alimentaria. Coordino el estudio Quality Low Input Food

 

¿Qué no les daría de comer jamás a sus hijas?

Todos los alimentos que consumimos en casa son ecológicos. En Gran Bretaña esto es ya posible, en comercios especializados: dispones de todas las verduras, hortalizas y frutas ecológicas (excepto berenjenas, no sé por qué).¿Y la carne? ¿Y la leche?

 

En la zona en que vivo, podemos comprar directamente en una granja ecológica carne de vacuno (y su leche), porcina y de pollo.¿Qué es ganadería ecológica?

 

El animal no está estabulado, puede moverse como si estuviese libre y come pastos en vez de piensos sintéticos. ¡Con ganadería ecológica no hubiese habido vacas locas!¿Y qué es agricultura ecológica?

 

La que no emplea en los cultivos ni abonos sintéticos (nitrogenados o fosforados) ni pesticidas sintéticos.Los de la agricultura convencional.

 

 Sí: facilitan cosechas más productivas económicamente, pero dañan el medio ambiente y la salud humana.¿Hasta qué punto dañan mi salud?

 

Durante años trabajé en la industria agroquímica, hasta que constaté que, tarde o temprano, cada pesticida que diseñábamos se tenía que retirar del mercado al comprobarse su nocividad sobre nuestro sistema inmunitario, sobre el endocrino, hormonal, sobre la merma de la fertilidad humana…¿Se sintió culpable?

Decidí focalizar mis investigaciones en la agricultura y la ganadería ecológicas. Desde el 2004 coordino el Quality Low Input Food, estudio pagado por la comisión de la Unión Europea. Y ya tenemos algunos resultados.

Avánceme alguno.

El nivel de antioxidantes, vitaminas, betacarotenos y minerales es mucho más elevado en los vegetales ecológicos que en los convencionales. Así, los ecológicos son mucho más anticancerígenos y cardiosaludables.

¿Y no bastaría con lavar bien los vegetales o pelar las frutas convencionales?

No, porque el pesticida ha penetrado en sus tejidos. Hay más pesticida en los tejidos más superficiales que en los profundos: al pelar la fruta, eliminas la mayoría de los pesticida…, ¡pero a la vez eliminas la mayoría de las vitaminas y la fibra de esa fruta!, pues están justo en esos tejidos más superficiales.

Qué desastre.

Solución: agricultura y ganadería ecológica.

Los alimentos ecológicos son caros…

Si se generalizasen, serían más baratos.

¿Qué ventajas nos reportarían?

Ventajas para la salud, para el medio ambiente y ventajas también para la economía.

Cíteme las de la salud humana.

Con la misma cantidad de alimento, ingerirías muchos más minerales, vitaminas, proteínas e hidratos de carbono. Y más fenoles y flavonoides, que retrasan el envejecimiento celular y refuerzan el sistema inmunitario… ¡Comer alimentos ecológicos con regularidad reforzará tu salud!

Pues bienvenidos.

Una naranja ecológica tiene un 20% más de vitamina C. Un pimiento ecológico, un 15% más de polifenoles que otro convencional.

¿Y una lechuga ecológica?

De entrada, no ha sido pulverizada con pesticidas ni desinfectada con soluciones de cloro (prohibidas ya en algunos países).

¿Y la leche de vaca ecológica?

Un 20% más de carotenoides, un 30% más de vitamina E y provitamina A, un 60% más de Omega 3, ¡y de 40% a 80% más de ácido linoleico conjugado, que es anticancerígeno, cardiosaludable e inmunoestimulante!

Cíteme ventajas medioambientales.

Producir un kilo de abono sintético nitrogenado exige un litro de petróleo, y vierte 2,4 kilos de CO a la atmósfera. Y la escorrentía 2 de abono sintético fosforado contamina tierras, cursos de agua y mares. Total: son abonos contaminantes y serán cada día más caros, por lo que las ventajas de la agricultura ecológica son también económicas.

¿Por qué serán cada día más caros?

Porque dentro de 60 años, cuando las minas de fósforo estén agotadas y el petróleo sea carísimo, ¿cómo abonaremos nuestros cultivos si todavía seguimos usando estos abonos sintéticos? ¡La producción de alimentos decaería dramáticamente!

¿Cómo deberíamos abonar los cultivos, entonces?

El nitrógeno podemos fijarlo perfectamente en la tierra cultivando legumbres. Y la materia orgánica reciclada (heces incluidas) ¡es insuperable, mucho mejor que el fósforo! Hay que invertir ya en este reciclaje, porque al final habrá que hacerlo a la fuerza.

¿Qué van a hacer nuestros políticos?

No lo sé, yo soy científico: sólo aporto datos. Pero un cambio legislativo brusco no servirá de mucho si agricultores y ganadores no están motivados y convencidos de lo benéfico para todos de trabajar ecológicamente.

¿Qué dice la industria agroquímica?

Presiona en contra, por supuesto.

¿Qué personas deberían cambiarse sin dilación a los alimentos ecológicos?

Los vegetarianos: al ser el vegetal de cultivo convencional el grueso de su alimentación, están ingiriendo demasiados pesticidas.

¿Qué países consumen hoy más alimentos ecológicos?

Los del norte europeo: prefieren gastar algo más de dinero en su salud, e importan alimentos ecológicos de Italia y España, máximos productores y casi nada consumidores.

FRUITA I VERDURA AMB LA MEITAT DE NUTRIENTS QUE FA VINT ANYS.

Data:30/06/2008          Edició:Catalunya          Secció:Societat

Diversos productes analitzats mostren continguts en vitamines i minerals fins a un 75% inferiors. L’ús d’adobs químics empobreix el sòl. Els aliments ecològics conserven les propietats, però són més cars

 La composició nutricional dels aliments depèn d’ una llista interminable de factors. En el cas de fruites i verdures, per exemple, cada peça contindrà més o menys vitamines i minerals en funció del tipus de sòl de conreu, dels adobs utilitzats, de la qualitat de l’ aigua de reg, de l’ ús de pesticides, de l’ adaptació o no al clima, del moment de la recol·lecció, de les condicions de maduració…

L’ alteració de tots aquests condicionants explica per què el tomàquet que mengem avui té ben poc a veure amb el que menjàvem fa unes dècades. Un estudi recent fet a Suïssa mostra que moltes verdures i fruites han perdut la meitat o més dels seus nutrients en els darrers vint anys.

L’ estudi suís és una de les recerques que la doctora María Dolores Raigón, professora de química agrícola de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha recollit al seu treball La calidad de los alimentos ecológicos. Segons aquestes dades, entre 1985 i 2002, les maduixes europees haurien perdut el 43% del calci; els espinacs, el 63% de la vitamina C; i les pastanagues, el 75% del magnesi . 

Acumulació de nitrats 

L’ empobriment dels sòls, sobretot per culpa de l’ ús de fertilitzants químics, s’ apunta com la causa principal a l’ hora d’ explicar aquesta pèrdua. ‘No hi ha aliment sa, sense un sòl sa’, apunta la professora Raigón. L’ ús d’ adobs químics nitrogenats i de pesticides es tradueix en una acumulació de nitrats en els vegetals. Les anàlisis mostren que l’ enciam convencional conté un 35% més de nitrats que l’ ecològic; les bledes, un 65% més, i els espinacs, un 28%.

El model d’ agricultura ecològica ‘afavoreix la concentració de minerals i vitamines’, afirma Raigón. L’ equip de la UPV va comparar el suc acabat de fer a base de taronges convencionals amb el procedent de taronges ecològiques -més cares-. El resultat va ser fulminant: el primer suc contenia 35 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de producte, mentre que el segon en contenia 47.

 Dosi de vitamina C 

‘Si la dosi diària recomanada de vitamina C és de 65 mil·ligrams, en tindríem prou amb 125 grams de suc ecològic, però ens en caldria el doble del convencional’, afirma Raigón.

Un altre dels paràmetres que ha analitzat l’ equip de Raigón és el contingut d’ aigua de fruites i verdures. ‘En tots els aliments vam veure que hi havia més aigua acumulada en els convencionals’, afirma Raigón. Això vol dir diverses coses.

Primer: si hi ha més aigua, hi ha menys minerals i vitamines, ja que aquests es concentren en la matèria seca.

Segon: el potencial de conservació és menor i l’ aliment es podrirà abans. Tercer: els sabors es dilueixen. I quart: el consumidor paga aigua a preu de tomàquet.