TRANSGÈNICS: ALIMENTS O INTOXICACIÓ?

transgenics

Anuncios

Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012

26/11/2008 GencatEl Govern ha aprovat el Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques per al període 2008-2012 amb l’objectiu de promoure les produccions i el consum de productes i aliments ecològics a Catalunya, aprofitant les bones perspectives i comportament d’aquest sector en els darrers anys.

Aquest pla, que inclou un total de 105 actuacions i un pressupost de gairebé 37 milions d’euros, vol impulsar els beneficis socials i ambientals que aporta aquest sistema de producció i la qualitat dels productes obtinguts.

La iniciativa del Departament d’Agricultura pretén ser una eina d’ajuda transversal per a millorar la situació i superar els problemes que dificulten un major creixement de les produccions i el consum dels aliments ecològics.

D’aquesta manera, el Pla d’Acció estableix una sèrie d’objectius estratègics:

  • Foment de la informació i el consum: fomentar el consum d’aliments ecològics, especialment de producció local i en circuïts curts de distribució, mitjançant la formació i informació del consumidor.
  • Foment de les produccions: promoure una agricultura i ramaderia el més respectuosa amb el medi ambient possible, que cuidi l’entorn i fomenti la biodiversitat, que eviti contaminacions en sòls i aigües; que mantingui les varietats tradicionals i que tingui especial cura pel benestar animal.
  • Foment del sector: reforçar les estructures del sector professional de l’alimentació ecològica mitjançant polítiques que n’incrementin la competitivitat i les seves possibilitats comercials, i que afavoreixin el desenvolupament d’iniciatives lligades al territori i als valors socioculturals.
  • Foment de la qualitat: fomentar un sistema de producció certificada d’aliments de qualitat, mitjançant processos i normes que ajudin a conservar les virtuts organolèptiques, nutricionals i de seguretat, i amb garanties de traçabilitat des del productor fins al consumidor.
  • Foment de la innovació: engegar i potenciar línies de recerca orientades estudiar les virtuts dels productes ecològics i a establir i transmetre els coneixements necessaris per a poder obtenir productes i aliments ecològics en les nostres condicions, i formar professionals amb competència tècnica en aquest sistema de producció.
  • Foment de les polítiques: reconèixer l’interès general del sistema ecològic de producció potenciant polítiques integrals i transversals de foment i creant i reforçant les estructures tècnico-administratives per dur-les a terme.

 

Nou web de la producció agroalimentària ecològica

 

Entre les 105 actuacions destaca l’inici d’una campanya de promoció institucional dels aliments ecològics, que ja es troba en la primera fase, i l’elaboració d’un baròmetre de percepció i coneixement d’aquests productes entre la població catalana.

Una altre de les mesures incloses en el Pla d’Acció és la recent estrena d’un nou web dedicat a la producció agroalimentària ecològica que recull i agrupa els continguts relacionats amb aquesta temàtica.

Aquest espai compta amb seccions d’informació, actualitat, estadístiques, normativa, ajuts o material de referència amb publicacions i articles especialitzats.

El menú principal del web es completa amb una secció dedicada al Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, on s’anirà publicant informació relacionada amb el desenvolupament les diferents actuacions incloses en aquest Pla.

 

Importància del sector ecològic català

 

Des dels anys 70, el sector ecològic català és pioner a l’Estat espanyol en la introducció i desenvolupament de les produccions agroalimentàries ecològiques i pel que fa al número de productors i la diversificació de les seves activitats.

Actualment, Catalunya dedica un total de 60.095 ha de producció ecològica, que significa un 5% del total de la superfície total. A més, hi ha 139 explotacions ramaderes beneficiàries de ramaderia ecològica.

Gairebé la meitat de la població catalana, un 48,1%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics, tot i que només una tercera part ho fa com a mínim un cop al mes.

 

La salut és la raó principal per a la compra d’aliments ecològics, per davant del gust, la qualitat o raons mediambientals.

En contra, els seus detractors consideren que aquests productes tenen un preu excessiu i que són difícils de localitzar.

Informació relacionada

Enllaços relacionats

Terra Madre i Salone del Gusto 2008

Durant quatre dies Torí ha esdevingut el centre del món ecogastronòmic, un viatge a les arrels de l’aliment. Ens és impossible descriure tot el que hem vist i sentit en aquestes dues manifestacions alimentàries: el gran aparador del producte de qualitat que és el Salone, i la gran demostració que un altre món és possible, Terra Madre. I aquesta proposta ha batut rècords: 180.000 visitants dels quals un 25% eren estrangers i 2.280 escolars.

Aquesta màgia de la retrobada amb la terra i els seus productes, en una de les ciutats més industrials d’Itàlia, ha estat possible perquè Itàlia fa temps que creu en la filosofia d’Slow Food: les forces positives de l’aliment bo, net i just, font de plaer per sobre de tot. El plaer que et dóna una alimentació bona i equilibrada, justa, que no malmet el planeta, que et permet viure, que no et posa malalt, perquè l’aliment és un dret irrenunciable, és humanitat, no és una simple mercaderia amb la qual fer diners.

Aquesta fira dóna a conèixer l’altra cara del planeta alimentari i fa comprendre les característiques i la història d’uns productes excel·lents però poc coneguts. Perquè conèixer les excel·lències és, a més, la millor manera d’aprendre a reconèixer i comprendre millor també el nostre aliment quotidià. L’agricultura és modernitat perquè es verifica la qualitat del producte en la persona, la seva salut i la seva llibertat.

Cal destacar de la inauguració les paraules del president d’Slow Food: “orgullosament indignats en comprovar que la política internacional no ha sabut trobar els 22 mil milions de dòlars que demanava la FAO per acabar amb la fam del món, però sí que han trobat 2 bilions de dòlars per salvar la banca!! Aquest 2008 ha augmentat en 100 milions la quantitat de famolencs.”

Hem viscut una concentració d’energies positives i d’esperança que ara ens cal mantenir i difondre. Una mena d’Olimpíades de l’aliment on tots som guanyadors: 506 expositors italians més 114 d’internacionals, als quals cal sumar els productes tutelats per Slow Food, els baluards: 161 d’italians i 96 d’internacionals de 46 països diferents. Més de 62 mil m2 dedicats als aliments dels quals el 48% de la superfície està dedicada a activitats didàctiques, educatives i de degustació.

Tots dos esdeveniments confirmen que la biodiversitat és possible quan les coses es fan bé i la gent ho valora, perquè hi ha gent que es creu el que fa i, sobretot, creu que l’aliment és sagrat, no pur negoci. I l’organització valora el producte i això es nota perquè no hi ha un plus de mitjans o de màrqueting per vendre. La qualitat és l’únic aval. És l’orgull de qui produeix el que preval.

 

Catalunya al Salone del Gusto

Cal destacar l’èxit de vendes dels dos baluards catalans (productes protegits d’Slow Food) que han tornat a casa amb les mans a les butxaques: la Malvasia de Sitges i la mongeta del ganxet. La cara de satisfacció del Pepe de l’Hospital i de la Marina de Gallecs i el desig que arribi aviat el 2010 per tornar a Torí més carregats que mai.

Un altre èxit de públic el laboratori “La dolça revolució, l’estèvia”, que dugueren a terme el cuiner del restaurant El Dien de Vallfogona de Balaguer, Enric Millà, i el pagès Josep Pàmies.

Una altra de les novetats que ens ha omplert d’orgull als membres d’Slow Food de Catalunya  ha estat la presència de Turisme de Catalunya al Saló del Gusto. A l’estand s’ha presentat la diversitat i la riquesa de la cuina catalana a través dels diferents col·lectius. Va quedar palès que queda molta tasca per fer i que es pot treure molt més rendiment d’aquesta presència a Torí. Cal augmentar la imbricació entre el Turisme i la realitat d’Slow Food per tal de parlar la mateixa llengua en aquest forum tan especialitzat i, sobretot,  cal convèncer el Departament d’Agricultura de Catalunya perquè participi a la propera edició, això que suposaria la implicació dels polítics catalans en una nova manera de entendre l’explotació agrícola i ramadera que faria el nostre territori molt més respectuós, i els nostres aliments molt més bons, nets i justos.

També cal destacar el sopar ofert pel restaurant Les Cols d’Olot, on es va poder comprovar la força de la cuina volcànica per reflectir, no només els sabors i les textures, sinò el paisatge. Tot un viatge sensorial.

 

Terra Madre

 7.142 delegats vinguts de 153 països diferents han participat a Terra Madre: agricultors, criadors, pescadors, productors artesans, cuiners, professors universitaris i representants d’instituts d’investigació, estudiants i músics. 1.652 comunitats de l’aliment que s’han compromès a reforçar les modalitats de producció local, tradicional i sostenible. Terra Madre representa la globalització positiva, dóna veu a qui no es resigna enfront el model homologador, deshumanitzador i totalitzador d’aquells que apliquen a la matèria viva les normes alienants de la indústria; les comunitats de Terra Madre es reuneixen per a proclamar que la producció d’aliments ha de mantenir una relació harmònica amb l’entorn natural; per afirmar la dignitat cultural i científica de les pràctiques tradicionals; per a dialogar sobre una perspectiva de futur que retorni a la terra el centre de la temàtica mundial, per una agricultura de dimensió local i humana, un model de vida alternatiu; per a retornar als seus països d’origen amb la càrrega positiva de sentir-se d’una autèntica “comunitat de destí”, com nosaltres.

 

Montserrat Esquerda i altres membres d’Slow Food de Catalunya

 

¿TRANSGÉNICOS EN LOS ALIMENTOS ECOLÓGICOS?

¿Transgénicos en los alimentos ecológicos?
La UE ha decidido esta semana aceptar la presencia de Organismos Genéticamente Modificados en los productos ecológicos, sin informar en las etiquetas. La decisión coincide con el segundo juicio en España a un activista antitransgénicos.

El Consejo de Ministros de la Unión Europea ha decidido legalizar la presencia de Organismos Genéticamente Modificados (OGM) en los productos ecológicos, sin necesidad de que los consumidores puedan informarse a través del etiquetado.

Hasta ahora, la legislación europea prohibía la presencia de transgénicos en la agricultura ecológica y, según organizaciones como la Unión de Agricultores y Ganaderas de Aragón (UAGA-COAG), el umbral actual de detectabilidad de transgénicos en los productos ecológicos no debe ser mayor al 0,01%. El reglamento que se ha aprobado permitirá que los productos ecológicos contengan hasta un 0,9% de presencia “accidental o técnicamente inevitable”, algo que para UAGA-COAG tendría “gravísimas consecuencias”.

La afirmación de UAGA-COAG la apoyan otras entidades como Greenpeace, Ecologistas en Acción, la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Amigos de la Tierra.

En un comunicado conjunto, estas organizaciones denuncian a la Comisión Europea y algunos gobiernos de interpretar el umbral del 0,9% “como si se tratase de una contaminación aceptable”. “Esta interpretación supone un grave error jurídico y la aprobación de esta norma significa en la práctica dar luz verde a la contaminación de la producción ecológica por transgénicos”, añaden.

En este contexto, Amigos de la Tierra publicaba hace unos días una investigación que explicaba los beneficios de promover los cultivos ecológicos y su mayor competitividad ante los cultivos de productos transgénicos.
La Unión Europea “se prepara para dar un mayor apoyo político y financiero a los cultivos modificados genéticamente a pesar de que cada vez es más evidente el fracaso de este sector”, advierte David Sánchez, responsable del área de transgénicos de Amigos de la Tierra.

“Si el objetivo es desarrollar una economía competitiva y dinámica en Europa sería más razonable dar más apoyo político y económicos a los métodos agrícolas sostenibles”, señala David Sánchez, que afirma que la Unión “debería utilizar la revisión parcial de su estrategia biotecnológica para apoyar y promover prácticas agrícolas más sostenibles, que son económicamente competitivas y además crean empleo en el medio rural”.

En opinión del portavoz de Amigos de la Tierra, la agricultura ecológica tiene un potencial económico “real”, respeta el medio ambiente porque consume menos energía, agua y pesticidas, y cuenta con el apoyo de la población, como ya se afirmó en una encuesta realizada por el Eurobarómetro hace un año.

En los once años de cultivo de transgénicos en todo el mundo, además, “se ha comprobado que no reducen la ocupación de productos químicos en el campo, sus rendimientos han sido menores, no han aportado mejoras en la calidad e los alimentos y no han contribuido a aliviar la pobreza ni el hambre en el mundo”, advierte un comunicado conjunto de Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción y Greenpace.

Juicio a Josep Pàmies

Todas estas entidades piden que se retiren todas las variedades de OGM autorizadas en España y han puesto en marcha una campaña de apoyo a Josep Pàmies, el segundo activista antitransgénicos juzgado en España.

El juicio contra este activista leridano comenzó el lunes 11 de junio. En él, se acusa a Pàmies de haber causado lesiones a un agente de policía durante una manifestación realizada en 2003 que, siguiendo una convocatoria de Vía Campesina, pretendía hacer llegar a la subdelegación del Gobierno una muestra de maíz transgénico y denunciar de esta manera la “proliferación de campos de experimentación transgénica en Cataluña y Aragón”, dicen las entidades, que explican que la acción fue “pacífica”.

Durante la primera sesión del juicio, Josep Pàmies, que se enfrenta a cuatros años de cárcel por desobediencia a la autoridad y por presunta agresión, advirtió que “no es normal” que el activista se enterase que había sido denunciado “un año y medio después” de la manifestación en 2003.

Transgénicos en España

Como denuncian las ONG, en la actualidad España es el país de la Unión Europea que cultiva “mayor superficie de transgénicos a gran escala”. Datos de Greenpeace revelan que sólo en 2006 se cultivaron “unas 53.000 hectáreas de maíz modificado”.

“A España llegan unos seis millones de toneladas de soja, de las cuales aproximadamente el 66% es transgénico; y un millón y medio de toneladas de maíz que han sido cultivadas en países que han optado por el uso masivo de transgénicos”, añade la entidad ecologista, que recuerda que desde el año 2004 “todos los alimentos -excepto los productos derivados de animales como la carne, la leche y los huevos- procedentes de cosechas transgénicas tienen que tener en la etiqueta la mención ‘modificado genéticamente'”.

Como explica Rosa Binimelis, investigadora del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona, en España las competencias en materia de transgénicos se reparten entre el Ministerio de Agricultura y las Comunidades Autónomas.

Sin embargo, no se ha aprobado ninguna normativa sobre cuestiones como la distancia entre cultivos -que separarían los cultivos de transgénicos de los que no lo son. En el caso del maíz, que es “el único cultivo transgénico autorizado en España a escala comercial”, existen estudios que hablan de la necesidad de diez kilómetros de separación, y experiencias como la de Cataluña, cuya normativa establece una separación de 25 metros, explica.

En este contexto, y como manera simbólica de posicionarse contra los cultivos transgénicos, cada vez más municipios se declaran ‘libres de transgénicos‘. Ejemplo de ello son Ripoll y Amayuelas (Palencia), así como la región catalana del Alt Penedès y las comunidades autónomas de Asturias y Baleares.

Más información:

Plataforma Transgénicos Fuera

Información sobre transgénicos de Greenpeace, Amigos de la Tierra y Ecologistas en Acción

Fuente:

Canal Solidario-OneWorld 2007

FRUITA I VERDURA AMB LA MEITAT DE NUTRIENTS QUE FA VINT ANYS.

Data:30/06/2008          Edició:Catalunya          Secció:Societat

Diversos productes analitzats mostren continguts en vitamines i minerals fins a un 75% inferiors. L’ús d’adobs químics empobreix el sòl. Els aliments ecològics conserven les propietats, però són més cars

 La composició nutricional dels aliments depèn d’ una llista interminable de factors. En el cas de fruites i verdures, per exemple, cada peça contindrà més o menys vitamines i minerals en funció del tipus de sòl de conreu, dels adobs utilitzats, de la qualitat de l’ aigua de reg, de l’ ús de pesticides, de l’ adaptació o no al clima, del moment de la recol·lecció, de les condicions de maduració…

L’ alteració de tots aquests condicionants explica per què el tomàquet que mengem avui té ben poc a veure amb el que menjàvem fa unes dècades. Un estudi recent fet a Suïssa mostra que moltes verdures i fruites han perdut la meitat o més dels seus nutrients en els darrers vint anys.

L’ estudi suís és una de les recerques que la doctora María Dolores Raigón, professora de química agrícola de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha recollit al seu treball La calidad de los alimentos ecológicos. Segons aquestes dades, entre 1985 i 2002, les maduixes europees haurien perdut el 43% del calci; els espinacs, el 63% de la vitamina C; i les pastanagues, el 75% del magnesi . 

Acumulació de nitrats 

L’ empobriment dels sòls, sobretot per culpa de l’ ús de fertilitzants químics, s’ apunta com la causa principal a l’ hora d’ explicar aquesta pèrdua. ‘No hi ha aliment sa, sense un sòl sa’, apunta la professora Raigón. L’ ús d’ adobs químics nitrogenats i de pesticides es tradueix en una acumulació de nitrats en els vegetals. Les anàlisis mostren que l’ enciam convencional conté un 35% més de nitrats que l’ ecològic; les bledes, un 65% més, i els espinacs, un 28%.

El model d’ agricultura ecològica ‘afavoreix la concentració de minerals i vitamines’, afirma Raigón. L’ equip de la UPV va comparar el suc acabat de fer a base de taronges convencionals amb el procedent de taronges ecològiques -més cares-. El resultat va ser fulminant: el primer suc contenia 35 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de producte, mentre que el segon en contenia 47.

 Dosi de vitamina C 

‘Si la dosi diària recomanada de vitamina C és de 65 mil·ligrams, en tindríem prou amb 125 grams de suc ecològic, però ens en caldria el doble del convencional’, afirma Raigón.

Un altre dels paràmetres que ha analitzat l’ equip de Raigón és el contingut d’ aigua de fruites i verdures. ‘En tots els aliments vam veure que hi havia més aigua acumulada en els convencionals’, afirma Raigón. Això vol dir diverses coses.

Primer: si hi ha més aigua, hi ha menys minerals i vitamines, ja que aquests es concentren en la matèria seca.

Segon: el potencial de conservació és menor i l’ aliment es podrirà abans. Tercer: els sabors es dilueixen. I quart: el consumidor paga aigua a preu de tomàquet.