SILENCI

Potser ja és hora de que deixem que el silenci surti del seu silenci i ens comenci a parlar, o millor dit a mussitar a cau d’orella, perquè el silenci ens parla fluixet però se sent fort, si no estem massa atrafegats ni tenim la ment distreta.

 

Si deixem que ens parli el silenci, trobarem més fàcilment el camí que ens duu cap al nostre interior. Ens podrem comprendre millor, veurem amb més claredat allò essencial, com és la profunda relació causa-efecte que tenen les accions i omissions quotidianes amb el benestar físic i emocional. Això ens donarà l’oportunitat d’establir una relació més intel·ligent i amorosa amb  nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

 

Estem tan habituats a rebre un flux constant d’estímuls que el silenci, visual i auditiu, acostuma a ser un gran absent que, quan apareix massa temps o massa intensament, sovint provoca inquietud. Això  no és més que un indicador del nostre allunyament de la natura, que té en el gran silenci dels boscos, de les profunditats del mar i de la immensitat de l’espai la seva manifestació més genuïna.

 

Perquè necessitem silenci per assossegar la ment i  aconseguir equilibri emocional,  

cal que procurem crear, tan a la intimitat de la família com al àmbit social de l’escola, espaïs i situacions on el silenci, la calma, sigui un element habitual, apreciat, que aporti plaer i potencií capacitats. Sobre tot hauríem de tractar  que els més joves no el vegin com  un desconegut incòmode, que tan sols toleren quan se’ls imposa coactivament, sinó com un amic que els ajuda a sentir-se millor i a ser més eficaços i creatius.

 

És per això que em semblen molt valuoses, diria que imprescindibles, iniciatives com “La setmana del silenci” que recentment s’ha portat a terme a l’escola pública Estalella i Graells de Vilafranca, on alumnes i professors han estat immersos en la recerca de vies per ajudar a valorar i gaudir del silenci.

 

Segur que pel claustre no ha estat fàcil, però elles i ells saben que cal mantenir viva la petita planta sorgida d’aquesta llavor, perquè donarà fruits que són molt necessaris pel futur de la nostra societat. És un pas endavant del que poden sentir-se satisfets, i que nosaltres hauríem d’agrair, pel que suposa d’autoexigència i dedicació .

Tan de bo serveixi per encoratjar a tots aquells mestres que, silenciosament, fan tasques similars que mereixerien ser més conegudes i reconegudes.

 

Angel Calvo

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: