ELS ÀKKES, UNA SOCIETAT TRANQUIL·LA

Tots els estudiosos coincideixen a descriure els akkes com una de les societats del món amb un nivell de conflicte social més baix.

Els akkes no disposen de cap sistema punitiu regulat. El concepte de delicte s’apropa més al de l’extravagància que no pas a res més. En una societat que sobreviu exclusivament gràcies a la reciprocitat, l’homicidi no té cap sentit. La generositat ni tan sols és un valor moral, és una obligació assumida: els productes de la selva es reparteixen a parts iguals entre tots els membres del campament. I aquí és on pot aparèixer l’extravagància. Un akka que, per exemple, no accedís a compartir, seria vist més aviat com un dement que no pas com un delinqüent. Si un individu s’aparta de les convencions socials, els akkes recorren a un únic mecanisme corrector: la sàtira. Sovint s’ha ressaltat la gran capacitat imitadora i parodiadora dels akkes. La burla pot ser un càstig molt cruel, suficient perquè l’infractor rectifiqui.
En l’àmbit estrictament familiar, els nivells de violència també hi són mínims. Un antropòleg que va viure catorze anys entre els akkes no hi va poder constatar ni un sol cas de maltractaments a les dones. Ni un. Les agressions de dones als seus homes existeixen amb alguna freqüència, però són molt ocasionals. De vegades, la gelosia de les dones s’expressa amb cops, o fins i tot amb talls a la cara dels marits infidels. Però això és tot. Un estudi va revelar a quines activitats dedicaven el seu temps els homes akkes durant un dia qualsevol: elaborant petites manufactures (un 6,7 %), parlant amb d’altres (un 21,7 %), atenent els infants (un 23,3 %), cantant i ballant (un 15 %), menjant (un 10 %), dormint (un 20 %) i mandrejant (un 3,3 %). Certament, entre els akkes no hi ha cap mecanisme que reprimeixi l’agressivitat entre éssers humans, però tampoc no pot trobar-s’hi cap element que la inciti. I això s’estén a tots els nivells de la vida quotidiana. Els nens sempre seran nens, i que un bon dia tres criatures martiritzin un iaio no resulta significatiu. Els akkes han construït una societat on la violència, senzillament, no hi té cabuda. No es tracta d’una norma transmesa per cap entitat divina, ni de codis memoritzats de generació en generació, ni de cap institució aïllada que garanteixi la pau social.

Pel que fa al temps que estan amb els seus fills, s’ha de tenir en compte que, sovint, els akkes compaginen el fet de ballar, menjar o parlar amb el de sostenir el seu fill en braços. La conclusió és que els pares akkes estan abraçats als seus fills el 47 % de les hores del dia.

Un antropòleg va sorprendre’s en veure un homa pigmeu que tenia el seu fill a coll, en comptes d’ocupar-se en altres activitats necessàsies per al campament. L’antropòleg preguntà a l’home akka: “Per què duu tota l’estona el nen en braços?”, i aquest li respongué: “Perquè me l’estimo”.

http://www.unescocat.org/cultmon/dossiers/pigmeus3_1.html

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: