L’ARANYA

L’altre dia vaig agafar una aranya que hi havia al  sostre de casa. Ho vaig fer amb cura de no fer-li mal per treure-la al pati, com tinc per costum.

El meu net, de cinc anys, em va preguntar que estava fent.

Llavors li vaig ensenyar l’aranya, de cos petit i llargues potes, que és movia dins de la caixa de cartró on la portava.

Mira, li vaig dir, és un robot que vam comprar al Japó i que ens va costar molt car. Però, fixa-ti bé, perquè siguent com és tan petita, és una meravella de la tècnica, te un mecanisme fantàstic i pot fer coses increïbles.

Perquè funcioni no cal posar-li piles, ni teledirigir-la. Ella sola sap caçar insectes per alimentar-se quan ho necessita. Això ho fa teixint una teranyina, amb un fil molt resistent, que sembla de seda, com aquella del racó.

Amb les seves vuit llargues potes articulades és pot moure per tot arreu, fins i tot pot pujar per les parets i caminar pel sostre com si res.

Pot anar cap a on vol, perquè te ulls per veure-hi.

Ah! I també pot tenir fillets i filletes.

El meu net em mirava sorprès i feia una ganyota d’incredulitat.

 “Va avi va, això és un conte que t’has inventat”, em va dir, “no és un robot ni l’heu comprat al Japó, però… és molt “xulo”.

Pel somriure que hem feia crec que havia entès el que li volia dir.

Angel Calvo

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: